Vam anar cap el passatge Duc de la Victòria , i al fons a la dreta pel carrer Duc de la Victòria, i despres vam tornar a anar a la dreta de nou on hi havia moltes paradetes. Portaferrisa te aquest nom principalment perque hi ha una porta de ferro molt gran "Porta Ferrisa" Vam seguir pel carrer de Bertrellans on vam comptar set fanals. Al carrer de Petritxol, molt estret, a les parets de les cases hi havia rodolins en forma de rajoles, vam copiar-ne quatre, que deien:
Hi celebrava la gent el bateig i el casament.
Hi anaven a menjar nata ensaïmada i xocolata.
De llevant i de ponent tot el dia hi passa gent.
De quan encara era nou i romàntic el dinou.
Vam continuar per un carreró molt petit i vam arribar a una plaça anomenada Ramon Amadeu. L'església gòtica que hi havia davant de la plaça era la de Santa Anna, vam poder entrar i em van fer fotos de la porta.
Seguint aquest carrer vam arribar fins a la Plaça del Pi, creiem que es diu així perquè hi ha un pi al mig. Te dos histories la història normal i la religiosa: La primera es que era una plaça amb uns 300 pins i va caure un raig i va cremar tots els pins i nomes va quedar un, la segona història esque va caure un raig enmig del pi i va sortir una verge. L'església que hi ha al costat es diu igual i el seu estil és gòtic. Després vam agafar el carrer del Call i en els números 5 i 7 hi ha parts de l'antiga muralla romana de Barcelona, es nota en les pedres, perquè semblen que estan mal posades i sobresurten. La paraula call s'utilitza per designar les jueries o barris jueus, però només es refereix a l’espai físic.
Historia del carrer del call :
212 - L'emperador Caracalla concedeix la ciutadania romana als jueus de l'Imperi. Es construeix un edifici públic en “Opus africanus” enfront del Fòrum.
589 - En el III Concili de Toledo s'oficialitza la conversió de Recaredo al catolicisme . Als jueus se'ls prohibeix ocupar càrrecs públics.
688 - Julián de Toledo envia per missatger jueu a Idalio, bisbe de Barcelona, el seu De comprobatione.
852 - Els sarraïns ataquen Barcelona. S'acusa als jueus d'obrir les seves portes als invasors forçant la seva rendició.
1018 - El comte Borrell signa una escriptura per la qual s'apropia dels béns dels jueus que van perir en el saqueig de Barcelona per AL-Mansur.
1267 - El rei Jaume I autoritza a elevar l'altura de la Sinagoga Major de Barcelona.
1299 - El rei Jaume II concedeix permís a Ramon Llull per a predicar en les sinagogues de Catalunya i Aragó els dissabtes i diumenges.
1391 - 5/08 Assalt del Call de Barcelona. La Sinagoga Major i altres béns jueus passen a domini reial.
1392 - 4/12 El rei Joan II de la Corona d'Aragó fa donació de l'antiga Sinagoga Major de Barcelona al conseller Esperandeu Cardona.
1394 - 16/07 Esperandeu Cardona lloga la Sinagoga, per un any a Arnau de Cervelló (veguer de Barcelona).
1396 - 16/03 El mateix Cardona ho lloga per altre any a Pere Antich, totxoner.
1393 - Guillem Colom compra els censos que graven les cases de l'antic Call de Barcelona.
1400 - Jaume Colom hereta del seu pare Guillem la propietat dels censos i elabora el Llibre de censos o morabatins seguint un itinerari detallat per al cobrament.
1438 - 4/08 El mestre d'obres Marc Safont compra el local on se situava la Sinagoga Major.
1477 - 1/10 Joan Safont, hereu de Marc, ven la propietat al notari Jaume Mas.
1477 - 7/10 Jaume Mas concedeix en enfiteusis la Sinagoga al tintorer Jaume d’Arguens i al seu fill Guillem.
1487 - Jaume d’Arguens és acusat de criptojueu. Fuig amb la seva família a França. La Sinagoga passa al domini de La Inquisició.
1499 - És propietari del local el sacerdot Pere Miquel, àlias Spinalt .
1678 - Es dóna permís per a construir els pisos superiors de l'edifici del carrer Marlet 5.
1996 - L'“Associació Call de Barcelona” emprèn la recuperació de la Sinagoga Major medieval de Barcelona.
A la seguent cantonada hi ha una esta
tua d'un sant, Sant Jaume, però la van robar i només queda això, i hu em sabut perque hi havia un escrit a sota.Ara anem pel carrer Marlet i el carrer de l'arc de San Ramon del Call hi trobem una antiga sinagoga que hi han anecs a dins i un pati molt bonic.
Quan vam arribar a la plaça de Sant Felip Neri va veure les marques dels impactes de bala a la façana. La plaça és petita amb una font al mig. Té cinc costats, és un pentàgon.
Els fanals de la plaça van amb gas, llum de gas.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Un consell:
Intenteu no canviar tant el tipus de lletra, queda una mica desordenat.
En quant a les fotos dels rodolins, heu d'intentar centrar-les una mica més. Us quedaria millor.
Dolors
Publica un comentari a l'entrada